Joaquim Jordà: el documentalista de les consciències / text i fotos: Sebastià Goday
Goday i Cuixart, Sebastià


En: Revista de Girona. Girona. Any 52, Núm. 238 (setembre-octubre 2006), p. 12-17 : il. (Entrevista) 

Soldados de Salamina : un plató a la cantonada / text: Pep Prieto ; fotos: Pep Iglesias
Prieto, Pep


En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 213 (juliol-agost 2002), p. 18-25 : il. (Treball de redacció) 

Parlem de pel·lícules rodades íntegrament o en part a la Cerdanya... / text: Martí Solé i Irla; Images: Fons Martí Solé
Solé i Irla, Martí


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 33 (tardor 2023), p. 54-65 : il.
Bibliografia. Inclou annèx fotogràfic.

Barcelona más allá de Barcelona. La ciudad cinematográfica transformada en otras ciudades / Carlota Bonet Balaguer, Andrea Campos Hernández, Carla Marcos Cladellas, Blanca Tejedor Parodi, Eugeni Osácar Marzal



En: Ara: Journal of Tourisme Research = revista de investigación en turismo. Barcelona. Vol. 6, núm. 2 (Special Issue) (2016) , p. 9-19
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Rodatges en temps de mascareta / text: Jordi Camps i Linnell ; fotos: Aniol Resclosa
Camps i Linnell, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 328 (setembre-octubre 2021), p. 20-25 : il. (Reportatge) 

Antoni Martí, el cineasta de Fonteta / text: Xevi Planas ; fotos: Josep Maria Oliveras
Planas, Xevi


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 201 (juliol-agost 2000), p. 14-21 : il. (Figures) 

Films insígnia, polítiques audiovisuals i circulació : els casos de Pa negre, Handia i O que arde / Marta Pérez Pereiro, Marijo Deogracias Horrillo i M. Soliña Barreiro González
Pérez Pereiro, Marta


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 47 (octubre 2021), p. 13-24 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Cinema, ficció audiovisual i diversitat lingüística. Notes. Referències bibliogràfiques.

El cinema en les llengües minoritàries de l'Estat espanyol ha estat invisibilitzat per les dificultats de circulació de films petits i per la necessitat de doblar-los per a la seva inclusió al mercat espanyol, en el qual la versió original subtitulada és una opció minoritària. La presència del que denominem films insígnia, premiats en festivals internacionals i que s'exhibeixen en llengua original, contribueix a una certa visibilitat d'aquestes cinematografies. En aquest assaig analitzem tres casos - Pa negre (2010), Handia (2017) i O que arde (2019) - i les polítiques audiovisuals que van fer possible la seva producció i visibilització en festivals i cartelleres.

Posicionament de veus alternatives a l'Europa audiovisual : el cas de la política lingüística catalana, gallega, basca i sami / Enrique Castelló-Mayo, Pietari Kääpä, Kate Moffat i Antía López-Gómez



En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 47 (octubre 2021), p. 25-36 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Cinema, ficció audiovisual i diversitat lingüística. Notes. Referències bibliogràfiques.

Una de les hipòtesis en què es basa aquest article és que la normalització de la subtitulació en el camp audiovisual, particularment en llengües no hegemòniques, contribueix a fer més fluida i consolidar la comunicació dialogada i l'acceptació intercultural, en casos tan variats com el català, el gallec, el basc o el sami. Al mateix temps, com suggereix l'estudi del cas sami al final del capítol, aquests mecanismes per a la inclusió i la diversitat també poden tenir un efecte advers i continuar reforçant formes d'exclusió i la normalitat hegemònica de les llengües dominants, en què, a més, el poder s'exerceix mitjançant una política lingüística i de subtitulació en les llengües dominants (i no només en anglès. Per això, s'han realitzat dos qüestionaris, que han respost 115 docents i deu responsables de mitjans de comunicació locals. Els resultats indiquen que els centres formatius acostumen a fer ús de mitjans escolars o locals amb una voluntat d'alfabetitzar en mitjans, tot i que no segueixen uns indicadors estàndard per assolir competències mediàtiques i emfasitzen més l'entreteniment de l'alumnat que l'aprenentatge crític de l'ús dels mitjans.

Ràdio en línia i projectes nadius a Catalunya : els riscos i atractius de la incertesa / Toni Sellas, Montse Bonet
Sellas, Toni


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 43 (juliol 2017), p. 155-164 (Articles) 
Número dedicat a: Diversitat i indústries culturals. Referències bibliogràfiques.

En els darrers anys, la digitalització ha anat transformant les indústries culturals. La radiofònica, malgrat que a Espanya continua sent de transmissió principalment analògica, no és aliena als canvis. A internet, la ràdio pot diversificar l'oferta més enllà dels continguts que difon a l'antena. Però, paral·lelament, s'hi desenvolupen altres propostes d'àudio nascudes a la xarxa al marge dels radiodifusors tradicionals. L'estudi de la ràdio en línia i els projectes nadius ens permet veure i comparar com afronten estratègicament internet, un espai que planteja nous reptes per a la cadena de valor tradicional de l'empresa radiofònica. A partir de la revisió bibliogràfica i documental, la descripció de la mostra i les entrevistes en profunditat, es posa de manifest el nivell de comprensió de les dinàmiques d'internet, com això es tradueix en una oferta de continguts determinada i com es flexibilitza la cadena de valor. Alhora, s'apunten tendències d'evolució del mercat radiofònic i les dificultats que hi influeixen.

Innovació tecnològica i servei públic audiovisual : estudi de cas de la CCMA / Montse Bonet, David Fernández-Quijada, Roberto Suárez Candel, Luis Arboledas



En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 39 (juliol 2013), p. 5-14 (Articles) 
Notes. Referències bibliogràfiques.

La relació entre la innovació tecnològica i el servei públic audiovisual ha esdevingut els darrers anys, juntament amb la gestió de l'espectre, un dels principals motius d'atac del sector privat de la comunicació i les telecomunicacions. L'obligació legal d'arribar al màxim nombre possible de ciutadans ha de combinar-se ara amb la proliferació d'aparells receptors i de millores tècniques de qualitat d'imatge i de so. L'estudi de cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ens permetrà veure formes d'adaptar-se als nous temps tecnològics, complint amb el que s'espera d'un servei públic audiovisual quant a innovació.

Polítiques de televisió, canvi tecnològic i proximitat a Catalunya / Josep Àngel Guimerà
Guimerà i Orts, Josep Àngel


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 35 (desembre 2010), p. 13-21 (Tema principal) 
Número dedicat a: Proximitat i distància a la televisió. Notes. Bibliografia.

La migració de la televisió local (TVL) catalana cap a la TDT ha anat més enllà dïun canvi tecnològic i ha comportat una transformació en profunditat dïun sector amb tres dècades dïhistòria. Aquesta alteració es deu a com sïha gestionat la implantació de la nova tecnologia de transmissió a lïàmbit local, ja que les polítiques públiques espanyoles i catalanes no han tingut en compte la realitat analògica preexistent, sinó que lïAdministració pública ha aprofitat el canvi tecnològic per canviar dïarrel la manera com sïorganitza la TVL i també el model dïemissora -anomenat de proximitat- que ha de prestar el servei. Aquest article exposa les característiques bàsiques dïaquest nou model dïorganització i mostra com la seva aplicació ha canviat quantitativament i qualitativa la TVL catalana en data de maig de 2010.

Sindicació IP : sindicació i nou model de distribució de continguts a les xarxes de TV locals catalanes / Reinald Besalú, Frederic Guerrero-Solé
Besalú Casademont, Reinald


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 35 (desembre 2010), p. 45-51 (Tema principal) 
Número dedicat a: Proximitat i distància a la televisió. Notes. Bibliografia.

El nou context tecnològic, les noves formes de consum audiovisual i la situació de crisi que afecta el sector dels mitjans de comunicació han estat factors decisius en el procés de transformació del model de les xarxes de televisions locals a Catalunya. En aquest sentit, la sindicació de continguts es perfila com a estratègia dïadaptació de les xarxes a lïescenari actual. En aquest article sïanalitza el model de producció sindicada, així com lïestructura i les noves possibilitats que ofereix, quant a transport i intercanvi de continguts, la nova arquitectura IP de distribució dïaquestes xarxes a Catalunya.

Anàlisi comparada d'audiències i consums culturals dels estrangers a Catalunya / Jaume Soriano
Soriano Clemente, Jaume


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 34 (juny 2010), p. 79-92 (Observatori) 
Número dedicat a: Vers una nova ecologia de l'audiovisual. Notes. Bibliografia.

L'objectiu de l'article és oferir una visió general del lloc que ocupa el consum de mitjans dels estrangers residents a Catalunya en el conjunt de l'oferta mediàtica i cultural, fer-ne visibles els patrons de consum, les diferències i les similituds d'aquests consums en comparació dels dels ciutadans autòctons i entre els diversos col·lectius d'estrangers. Per fer-ho, s'han analitzat les matrius de dades de l'enquesta longitudinal realitzada en tres onades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura durant el 2008. En síntesi, l'anàlisi ofereix un panorama de consums amb algunes pràctiques distintives dels estrangers que, de fet, no han alterat l'equilibri del sistema mediàtic imperant.

La Producció independent de televisió a Catalunya davant d'un mercat canviant / David Fernández Quijada
Fernández Quijada, David


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 30 (gener-juny 2008), p. 91-101 (Observatori) 
Número dedicat a: La divulgació científica en els mitjans audiovisuals. Notes a peu de pàgina.

L'objectiu de l'article és analitzar des del punt de vista industrial la situació de la producció independent per a televisió a Catalunya les temporades 2004/2005 i 2005/2006. En la segona d'aquestes temporades, apareixen dues noves televisions que tenen una influència decisiva en la demanda de producció independent, de la qual les empreses catalanes es beneficien directament. El text repassa el volum de producció independent a Catalunya i la facturació de les principals empreses, així com la presència dels grups de comunicació en aquest àmbit. Finalment, s'analitzen els principals mercats d'aquesta producció i el rol jugat per Televisió de Catalunya en aquest context.

La Legislació catalana de l'audiovisual : present i futur / Antoni Bayona
Bayona i Rocamora, Antoni


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 29 (setembre-desembre 2007), p. 17-24 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Regulació i canvi en l'audiovisual.

La transformació profunda que està vivint el sector audiovisual, amb la incorporació de noves tecnologies, nous usos, accessos i maneres de comunicarse, entre altres factors, ha marcat la necessitat de redefinir l'audiovisual com a servei públic. En aquest sentit, la comunitat jurídica s'ha vist abocada a debatre sobre les noves bases que han d'establir un marc normatiu adequat a la nova situació de l'audiovisual. A Catalunya, l'aprovació de la Llei 22/2005 de comunicació audiovisual intenta donar resposta a aquests canvis en l'audiovisual. En aquest article, s'analitza la legislació catalana en aquest àmbit, la situació dels mitjans de comunicació públics i privats, les funcions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya com a autoritat reguladora i, finalment, es fa un balanç sobre les perspectives de futur de la normativa audiovisual catalana.

L'Educació en comunicació audiovisual : perspectives i propostes d'actuació a Catalunya / Forum d'Entitas de Persones Usuàries de l'Audiovisual



En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 25 (maig-agost 2006), p. 19-27 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: L'educació en comunicació audiovisual. Inclou apèndix am la relació d'entitats, associacions i organitzacions del Fòrum.

En aquest article es fa una aproximació sistematitzada a la problemàtica relativa a l'educació en comunicació audiovisual (ECA). Es comença amb una definició d'aquest concepte, partint de la que va proposar la Unesco ja fa anys, i es plantegen els reptes que per al concepte comporta l'eclosió de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Tot seguit, es fa una justificació de la necessitat de l'educació en comunicació audiovisual basada en l'exigència que les institucions educatives preparin els ciutadans i les ciutadanes per al tipus de món en què han de viure. A continuació, es fa una descripció breu del marc legislatiu de l'educació en comunicació audiovisual centrada, fonamentalment, en la incidència que té a Catalunya. Finalment, es presenten unes propostes d'acció, estructurades entorn d'una sèrie d'àmbits d'intervenció: la formació del professorat (inicial i permanent), la incorporació en el currículum de l'ensenyament obligatori, la figura del coordinador/a i l'organització escolar, la producció i la difusió de materials, la participació dels mitjans de comunicació audiovisual en l'ECA i, en darrer terme, l'educació permanent de la ciutadania. Convé destacar que un dels valors fonamentals d'aquest document és el fet que ha estat elaborat, en el marc del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), pel Fòrum d'entitats de persones usuàries de l'audiovisual, la qual cosa comporta que ha estat aprovat de manera consensuada pels representants de més de quaranta entitats de la societat civil catalana, entitats interessades d'alguna manera en la comunicació audiovisual. En concret, el document va ser aprovat pel plenari del Fòrum el 10 de desembre de 2004.

La Producció de telefilms a Catalunya : balanç provisional / Paco Poch i Manel Jiménez Morales
Poch, Paco


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 22 (maig-agost 2005), p. 91-98 (Observatori) 
Número dedicat a: Tendències i nous formats de la publicitat.

Arran de la signatura del conveni 2002-2005 entre Televisió de Catalunya i les associacions de productors PAC i BA per al creixement de la producció de telefilms, la indústria audiovisual catalana ha encetat el camí d'un procés de canvi. El seu resultat es tradueix no només en una nova política de la producció audiovisual, que esdevé més expansiva i amb un grau de participació i responsabilitat més elevat, sinó també en unes modificacions substancials en les característiques dels propis productes. Els telefilms resultants són ara fruit d'un mercat més diversificat, que es nodreix de diferents fonts financeres i creatives i que aporta una frescor i una varietat que no han passat desapercebudes per als espectadors catalans. El present article vol ser una breu anàlisi de com aquests canvis en les polítiques de producció han condicionat el resultat final d'alguns d'aquests telefilms.

Deu anys de L'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona : l'estètica de la resistència / Fran Benavente
Benavente, Fran


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 18 (gener-abril 2004), p. 75-80 (Observatori) 
Número dedicat a: La ràdio, un mitjà en transformació.

La desena edició de l'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, ha consolidat el festival cinematogràfic com el més important dels celebrats a la ciutat. A més, constitueix una fita ineludible en el marc català. L'article assenyala la posició singular que ocupa com a oferta cultural, ressegueix la seva història i posa de relleu les línies més destacades, entre les quals destaca l'opció per un cinema al marge dels discursos oficials i la seva vocació d'investigació en les noves corrents estètiques que determinen el futur de l'audiovisual. L'aposta per un cinema compromès en el nivell ideològic i arriscat en el pla formal determina una voluntat de mobilitzar el cinema com a instrument de pensament enfront el caràcter evasiu i gregari del gruix de les propostes audiovisuals contemporànies.

Una Aproximació al cinema català des de l'estudi del procés creatiu / Matilde Obradors
Obradors, Matilde


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 17 (setembre-desembre 2003), p. 67-75 (Observatori) 
Número dedicat a: La representació de la violència. Notes.

L'aproximació al cinema que tot seguit exposem s'aborda des de la perspectiva de la psicologia de la creativitat, partint de la base que l'estudi de la pràctica creativa en un camp determinat permet dissenyar una nova via de comprensió d'aquest camp. Concretament, en el sector cinematogràfic català, que sembla que estigui immers en una crisi estructural, la hipòtesi bàsica de la investigació duta a terme és que allò que coarta la pràctica cinematogràfica a Catalunya són les limitacions de plantejament i conceptuals dels creadors, tant o més que qüestions purament econòmiques o industrials del sector.

Una Nova configuració de la cultura audiovisual : la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona / Marta Selva i Anna Solà
Selva i Masoliver, Marta


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 15 (gener-abril 2003), p. 81-85 (Observatori) 
Número dedicat a: Producció multimèdia i aplicacions digitals.

Amb el propòsit d'impulsar i fomentar iniciatives per educar en l'audiovisual i desenvolupar les possibilitats de la cultura audiovisual, Drac Màgic va crear ara fa deu anys la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. La dimensió pedagògica i d'investigació de la Mostra aporta la visió crítica de directores, realitzadores, productores i actrius que representen la realitat amb un discurs nou, innovador i amb temes que no s'havien tractat fins aleshores. L'article fa balanç d'una dècada de la Mostra i de les contribucions de les dones al llarg de la història del cinema.